Àrea de Cicle Hídric

Diputación de Alicante

Aigües superficials

Aigües superficials

L’accidentada orografia provincial determina una acusada fragmentació de les conques alacantines: es comptabilitzen més de 100, de mida mitjana o petita, de les que es diferencia la Vega Baixa del riu Segura, del que els seus últims 36 km discorren pel territori provincial (el 6.5 % de l’extensió total de la seua conca), al llarg d’una zona tradicional de regadiu, configurant un ecosistema i un espai singular a la província.

aguas-superficiales-01

La precipitació a la província origina un vessament total d’uns 450 hm3/any, dels quals 300 hm3/any corresponen a l’aportació subterrània i la resta a escorrentia superficial.

Rius d’Alacant: a excepció del Segura i el Vinalopó (que té part de la seva conca alta a la Comunitat de Castella – la Manxa), els restants rius alacantins pertanyen en la seua totalitat a la Comunitat Valenciana, i excepte el Serpis i el Bullens, tots els altres (Guadalest-Algar, Amadorio, Girona, Gorgos, Monnnegre, Torres i Racons) situen les seues conques en territori alacantí únicament. Aquests rius presenten acusades pendents, règim irregular i fortament modificat per l’activitat humana. Tots ells responen a unes característiques pluviomètriques mediterrànies, ja que fins i tot en les conques molt muntanyoses, la presència de la neu és anecdòtica. Aquests rius autòctons poden classificar en dos grups: els de règim pluvial mediterrani (Serpis i Algar-Guadalest) que presenten una alimentació més constant al llarg de l’any, i els rius-rambla de caràcter mediterrani semiàrid (Amadorio, Monnnegre, Vinalopó, Girona , Gorgos i Torres), que presenten lleres estacionalment seques causa de les escasses aportacions subterrànies que reben (als quals se suma en alguns casos la regulació a què estan sotmesos i les pèrdues per infiltració a aqüífers amb alt grau d’explotació).

Conques endorreiques: les principals conques endorreiques de la província són la Llacuna de Salines, el Fondó de les Neus i dels Frares i el Fondó d’Elx. Les dues primeres estan emmarcades per forts relleus, mentre que la zona del Fondo d’Elx se situa a la plana litoral i presenta gaire poca pendent.

Embassaments: a la província d’Alacant hi ha quatre embassaments principals de regulació: Beniarrés (a la conca del Serpis i amb una capacitat útil de 27 hm3, les seves aigües s’utilitzen per a regadiu a la província de València), Amadorio i Guadalest (amb 16 i 13 hm3 de capacitat respectivament, tots dos es troben integrats en l’esquema d’ús conjunt de la Marina Baixa) i Tibi (aquest últim de menor capacitat).

aguas-superficiales-02

Els embassaments de la Pedrera i Crevillent tenen com a finalitat fonamental l’emmagatzematge de cabals procedents del transvasament Tajo-Segura. Els embassaments de Relleu i Elx es troben actualment en desús a causa de la disminució de les aportacions en les seves conques, causada principalment per l’augment de l’explotació dels aqüífers que les alimentaven i el seu aterrament. Finalment, l’embassament d’Isbert, situat al riu Girona, té un got tan permeable que el volum emmagatzemat s’infiltra ràpidament, si bé és aprofitat mitjançant bateries de pous que capten l’aqüífer de Mediodía.